L’any 972, els comtes de Carcassona Roger I i Adelaida, tingueren una criatura que anomenaren Ermessenda. L’any 993 aquesta jove de disset anys i d’una remarcable bellesa (com ens fan saber algunes cròniques) es casà amb Ramon Borrell de Barcelona. Llavors Ramon Borrell era un noi d’uns vint-i-cinc anys que feia poc havia heretat el comtat de Barcelona i Urgell degut a la mort del seu pare Borrell II. El seu germà petit, Ermengol, li va correspondre el comtat d’Urgell. Seguint les normes visigòtiques, Ramon Borell va regalar la desena part dels seus béns a Ermessenda en el moment de les noces. Doncs, en un inici el dot era cosa d’homes, és a partir del segle XIII quan passaran a ser les mullers qui aporten el dot al matrimoni.
Ermessenda es convertí ben aviat en una bona col·laboradora del comte, molt especialment en els afers públics. Les continues i devastadores incursions sarraïnes van fer que, a partir de l’any 1200, en el territori es visqués un període d’inquietud i amenaces constants. Amb la victòria catalana d’Albesa Ramon Borrell va aprofitar per signar unes paus amb el califa de Còrdova. Ermessenda va posar tota la seva obstinació en reconstruir Barcelona i bona part de tot el territori desprès del pas d’al-Mansur.
L’any 1006, restablerta una calma relativa, nasqué el primer i únic fill de la parella; Berenguer Ramon. Però la pau va durar poc. L’any 1010 Ramon Borrell va reunir un exèrcit de 9.000 homes (contingent força nombrós per l’època) juntament amb el seu germà Ermengol d’Urgell i altres nobles per lluitar contra Suleiman, aliat de castellans i barbarescos, els quals venceren de forma rotunda. En una segona batalla els catalans entraren a Còrdova i saquejaren la ciutat abans d’emprendre el camí de tornada. El cop fou molt dur pel món islàmic. Per altra banda el prestigi dels catalans es va veure a l’alça malgrat el cost d’aquestes guerres que s’emprotaren un terç dels expedicionaris, entre ells el germà del comte de Barcelona, Ermengol d’Urgell.
Desprès de la guerra tocava la tasca de reconstrucció i repoblació del país i l’aparició en joc d’Ermessenda qui, de la mateixa manera que va fer anteriorment, va ficar-se al capdavant d’aquesta empresa. El 1015 Ermessenda va promoure, juntament amb el seu germà Pere, bisbe de Girona, una catedral en aquesta ciutat, en el mateix lloc que en aquell moment ocupava l’antic temple romà. Aquell mateix any Ermessenda va acompanyar al seu espòs en una expedició militar a les terres frontereres del Segre i de l’Ebre i a l’any següent la trobem a la cort d’al-Mundir a Saragossa. L’any 1017 Ramon Borell organitzà una nova campanya a Andalusia, menor que l’anterior, de la qual ja no tornaria. Va morir malalt el 1018.
El testament establia que el comtat de Barcelona corresponia al seu fill Berenguer Ramon i de la seva muller Ermessenda mentre aquesta visqués. Per la minoria d’Edat del seu fill, la comtessa es veié obligada a assumir el govern del comtat de Barcelona. La comtessa es mostrà molt hàbil i capaç en aquestes noves tasques. S’envoltà dels consellers més savis i prudents del moment com el seu germà Pere bisbe de Girona, el famós Oliva, abat de Ripoll, Cuixà i bisbe de Vic, el jurista Ponç Bonfill, el fidel conseller Gombau Besora i altres seguidors incondicionals. Aprofitant la mort del comte Borrell Hug I, comte d’Empúries, va intentar recuperar Ullastret que s’havia venut en vida del comte. No obstant això Ermessenda va defensar amb èxit i gran caràcter les seves possessions.
El 1021, quan només tenia 15 anys, Berenguer Ramon es casà amb Sança, filla del comte castellà Sanç Garcia. La nova situació havia de ser motiu de tensions amb Ermessenda, ja que el nou comte associà la seva muller al govern, encara que es mantingué el testament de Borrell on s’estipulava el domini d’Ermessenda mentre visqués. La comtessa mare va seguir signant els documents oficial però, a partir de 1023, el nom de Berenguer Ramon I ja precedia el d’Ermessenda. Aquell mateix any nasqué el primer fill de la jove parella comtal, el futur Ramon Berenguer I. No obstant això, desprès de la mort d’un segon fill, Sança de castellà morí i el comte fill d’Ermessenda es quedà vidu. Berenguer Ramon es tornarà a casar el 1027 amb Guisla de Balsareny, la neboda de Gombau de Besora, el fidel conseller d’Ermessenda a la cort comtal. Les tensions es van calmar a la cort, però no eternament…
(segueix a la II part)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada