ublicat
A les 10 de la nit del 11 d’octubre de 1942 Colom va demanar dos testimonis entre la seva tripulació per confirmar l’avistament d’una llum a l’horitzó. Si es confirmava, aquella llum indicaria que havien arribant a terra ferma. Un d’aquests testimonis assegurava que l’havia vist, mentre l’altre ho negava. És molt possible que es tractés d’una canoa d’indis que pescaven, però això ells encara no ho sabien. Colom tenia molt interès en trobar terra, calia ser el primer doncs qui ho fes obtenia 10.000 Maravedís anuals per vida pagats per la mateixa Corona. Si això no fos suficient, a més a més, el pioner en descobrir terra es convertiria automàticament en Virrei i Governador General dels nous territoris. Colom vol creure que ha vist una llumeta a l’horitzó. Si hi ha llum vol dir que hi ha terra, si ha estat el primer en adonar-se es queda amb el premi. El famós descobridor deixarà per escrit aquest fet al seu diari de navegació en dia 11 d’octubre. L’endemà ja no serà una llum sinó la terra ferma el que el mariner Rodrigo de Triana veurà des de la coberta de la Pinta. Eren les dues de la matinada del dia 12 d’octubre.
Colom desembarcarà en una petita illa de les Bahames anomenada Guanahani on s’hi trobarà els indis taino i els indis carib de la ètnia arawak.L’almirall pensa que està en un arxipèlags d’Àsia i no pas a un nou continent. Un cop localitzada la costa el seu objectiu és descobrir on està Cipango (el que avui diriem que és el Japó) per orientar-se cap a Xina i obrir així una nova ruta comercial. Cristòfor Colom batejarà l’illa de Guanahani com a illa de San Salvador i seguidament iniciaria un recorregut de descobriment de petites illes que automàticament seran reanomenades: Fernadina, Isabela, Sta. Maria Concepcion… Molt aviat trobem una primera descripció per escrit de la gent que habita aquelles terres, segons el mateix almirall al seu diari: “ No son tan oscuros como los africanos pero tampoco tan claros como los canários(…) me recuerdan el cabello de los indios al pelo de la cola de un caballo”. Quan intenta descriure l’actitud dels indis utilitza la paraula “Mansos” (adjectiu més adient pels animals que no pas per les persones) i afegeix: “Ellos no traen armas ni las conocen porqué les mostravan espadas, las cogian por el filo y se cortavan con ignorancia.” Alguns dies més tard Colom té una frase definitiva: “Los indios parecen buenos para mandarles y hacer trabajar.”
Les primeres notícies, directes del mateix Colom, ens parlen d’homes i dones despullats, pacífics i innocents. El Papa Alexandre VI afirmarà en una bula la concessió de totes aquelles terres i les persones que hi habitaven per als Reis Catòlics perquè “Creían en un Dios creador y parecían aptos para la conversion al catolicismo”. No obstant aquestes apreciacions sobre els mansos indígenes no van durar gaire. Aviat els exploradors i conqueridors van dividir en dos grups als habitants del nou món, els indígenes “buenos” i els “malos”. Això si, tots eren bàrbars i molts, propensos als vicis, sobretot el del canibalisme (quan algunes tribus indígenes pensaven que els espanyols eren els caníbals). El debat sobre “naturalesa dels indis” s’estendrà i es popularitzà; Juan Ginés de Sepúlveda sostenia que era lícit dominar als indígenes utilitzant les armes i la violència perquè es tractava de bàrbars i, per tant, estaven educats en el vici, mentre que Las Casas sostenia que no ho eren, ni per la seva conducta, ni per la seva moral. Per això condemnava “tan terribles mortandades de ciertos españoles”
Cal precisar que els viatges de Colom no només tenien un transfons de croada religiosa sinó que també hi havia una motivació econòmica. És en aquest aspecte que s’explica la gran decepció de Colom al comprovar la gent de la terra és molt pobre, amb prou feina els cacics tenen algun que altre objecte d’or. Tampoc no troben espècies per comprar (com si que ho feien a Orient), ni els indis arriben a ser prou bons per vendre’ls com esclaus “a causa del cambio contrario de tierra, aire y comidas”. Calia cercar una font d’ingressos. Aquesta no es va trobar fins que els espanyols colonitzessin les noves terres i n’explotessin les immenses mines de plata i, sobretot, la gran quantitat d’homes enquadrats en societats organitzades que podien posar-se a treballar de forma forçosa de forma molt més econòmica que els miners europeus. Per aquests treballs abans es requeria el sotmetiment (o conversió) dels indígenes.
Quan els altres pobles europeus van decidir instal·lar-se al Carib per desenvolupar les primeres economies de plantació, van utilitzar la mateixa retòrica que els espanyols. Hi havia autèntics discursos sobre el canibalisme, la barbàrie i la maldat natural dels indígenes que justificava els assetjaments dels natius fins que la mort, sobretot per les malalties aplicades sobre una població en guerra, sobreexplotació, infanticidis, suïcidis col·lectius, (el que es va anomenar el “desgano vital”) etc. Els indígenes es van convertir en un petit grup residual i marginat.
És a partir de l’època dels descobriments geogràfics (no només la descoberta americana, sinó també les anteriors asiàtica i africana) quan es multipliquen les representacions del món caracteritzades per la diversitat de la flora, la fauna i ara també d’éssers humans. Europa esdevindrà blanca, l’Àfrica serà negra, a Amèrica es barrejaran els indis de pell rogenca amb els negres africans mentre que Àsia seran els exòtics per excel·lència. Tal com diu l’historiador Josep Fontana:
“Tots els homes es defineixen a sí mateixos mirant-se al mirall dels “altres”, per diferenciar-se d’ells. (…) La nova forma de pensar-se a sí mateixos els europeus naixia d’una consciencia que ja no tenia res a veure amb la religió, sinó que es basava en veure’s superiors moral i intel·lectualment. (..)Eren uns termes nous basats en la naturalesa inferior dels no-europeus, un mirall de doble cara. En una de les cares es veuen les diferencies de raça i mostra al rostre del ‘salvatge’; a l’altre, fonamentada en una visió eurocèntrica de la història, es veu el ‘primitiu’. Del primer va sorgir el genocidi i l’esclavatge; del segon l’imperialisme. ”
I és que hem de pensar que els indígenes mai han estat indígenes fins que algú va dir que ho eren.
Representació de les “quatre parts del món”
3 c